Centre Medieval i dels Càtars a Bagà Nucli històric de Bagà Centre d’interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró Santuari de Paller Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) Petit nucli de Gréixer (església de Sant Andreu) Poble i església de Pedra Església de Sant Serni de Coborriu prop de Bellver Església de Santa Maria de Talló prop de Bellver
Per Bagà hi passen el GR 107 i el GR 150 i el GR4.2, que van cap al Santuari de Paller (nord) i cap a Guardiola (sud). Cal anar amb compte i seguir les indicacions. Al Coll del Pendís el GR 107 es torna a creuar amb el GR 150-1 que segueix la carena. El GR 107-3 és la variant que des del refugi dels Cortals de l’Ingla baixa direcció Bellver de Cerdanya passant pel poble de Pedra. Aquesta variant és més llarga (més d’una hora de més) però segueix sender, mentre que el GR 107 segueix la pista de l’Ingla. Els cavalls i les bicicletes de muntanya han de seguir la pista.
Fundada el 1225, Bellver de Cerdanya es trobava en una important cruïlla de comunicacions: el camí ral que seguia el curs del Segre i la Via Bergistana, que venia del coll de Pendís. D’aquesta època medieval en resta una part de les muralles que envoltaven l’actual nucli antic, molt pintoresc i ben conservat. Hi destaquen la plaça Major, l’edifici de l’Ajuntament i el de la Duana, i carrerons amb portals i escales. Bellver és una vila activa durant tot l’any. S’hi fan la fira d’Antiquaris, de Sant Llorenç (artesania), la Ramadera i la Pirineu Esport. Es pot visitar el Museu del Bosc, el jardí botànic de Ca les Monges, el parc de Monterròs i les Basses de Gallissà. També disposa de sales d’exposicions i de guies locals que fan visites pel poble i els voltants. A més del Camí dels Bons Homes, a Bellver són importants la Ruta dels Segadors i el Camí de Sant Jaume.
Els Empedrats de Bor, on el camí va pel mateix torrent. Esglésies de St Julià de Pedra, de Sta Cecília de Beders, de St Serni de Coborriu, de Sta Maria de Talló, de St Esteve de Prullans i Nostra Sra dels Àngels (romàniques). La Torre de Cadell i Cal Pons (cases senyorials). Nuclis de Talló i de Bellver, vistes de la Batllia i el Cadí des de Prullans i la Baronia de Prullans. Molí del Salt i Castell de la Llosa. Panorama de la vall de la Llosa i la Farga de la Llosa. Prat Xuixirà i la Cabana dels Esparvers. Portella Blanca i la Tour de Querol.
Després de Pedra, el GR 107 s’uneix amb el GR 150. A la Creu de Talló, el GR 150 es desvia a l’esquerra. Després de creuar per primer cop la carretera N-260, que és molt transitada, hi ha un sender a la dreta que no hem de seguir. A Cal Jan de la Llosa no hi ha refugi però es pot acampar als prats i es lloguen tendes. A la portella Blanca, del novembre al maig, hi pot haver molta neu, cal anar preparats. A la vall de la Llosa, el GR 107 es creua amb altres GR. A les cases de cal Jan de la Llosa hi ha el GR 11-10, abans de la cabana dels Esparvers es creua amb el GR 11 i abans de la portella Blanca s’uneix amb el GR 7, que va a la portella de Joan Antoni i als Pessons.
El Camí dels Bons Homes surt de la plaça del santuari de Queralt que és el principal lloc de devoció comarcal. Durant molts anys va tenir-ne cura l’escriptor mossèn Josep M. Ballarín. La panoràmica que es veu des del camí que volteja la muntanya és impressionant. Sota de Queralt hi ha la ciutat de Berga. La capital del Berguedà, tenia una economia basada en les indústries tèxtil i minera, ara, en canvi es basa en el sector serveis. S’ha apostat pel turisme que combina la bellesa del paisatge amb manifestacions culturals i artístiques, la gastronomia elaborada amb productes del lloc i una nombrosa oferta lúdica, esportiva i d’allotjament. El Berguedà és apreciat com a segona residència pels habitants de l’àrea metropolitana. Aquí hi ha pau, tranquil·litat i paisatge i funcionen molt bé els establiments de turisme rural, els equipaments hotelers i els càmpings. El Museu de les Mines de Cercs exemplifica la transformació econòmica de la comarca. El que havien estat mines de carbó ara és un museu molt visitat. El Camí dels Bons Homes, inspirat en la ruta de la diàspora dels seguidors del moviment càtar, s’afegeix a aquesta proposta per un turisme exigent.
Nucli antic de Berga Sant Quirze de Pedret (Cercs), joia del romànic Santuari de Queralt Museu de les Mines a Sant Corneli (Cercs) El poble abandonat de Peguera Santa Maria de Bonner Muntanya del Pedraforca a prop de Saldes Castell de Saldes
De Berga al santuari de Queralt, d’on surt el Camí dels Bons Homes, es pot pujar caminant, en uns 50 minuts, seguint el PR C-73 (sender marcat amb senyals blanques i grogues) que surt de la plaça de Sant Francesc. Entre Berga a Gósol, pel Camí dels Bons Homes, no hi ha cap poble on es pugui comprar menjar. De Berga a Gósol és molt llarg i es proposa partir l’etapa dormint a Casanova de les Garrigues, a Fumanya (de Peguera surt el PR C-73 que arriba a Fígols passant per Fumanya on hi ha allotjament) o fent un transfer a Peguera. Entre Berga i Gósol trobem la variant GR 107-1 que passa per Bonner i pot fer-se cavall i bicicleta de muntanya. La que segueix el Coll del Portet o Ferrús és només per senderistes.
Gorges de la Frau Castell de Montsegur
No hi ha lloc per comprar menjar.
L’actual Gósol es va formar a finals del segle XIX amb la població que va baixar de l’antic nucli del castell. Ara, d’aquest castell en resten parets, com les de l’església amb el seu campanar. Gósol sembla construït al voltant de la plaça presidida per la font i l’escultura de la dona dels pans. En l’antiga fonda de cal Tempanada, el 1906, hi va viure Picasso. La nombrosa obra aquí realitzada es pot contemplar, reproduïda, a la sala Picasso del museu.
Contemplant una posta de sol al Pedraforca, mossèn Cinto va veure clar que seria poeta. Abans, ja havia fet volar la imaginació mentre escoltava contalles de bruixes. Ja a la maduresa, va immortalitzar la muntanya en el poema Canigó. El Pedraforca també és muntanya d’artistes. Fotògrafs i pintors no paren fins a plasmar la bellesa dels pollegons i la tartera. El Pedraforca és la muntanya mítica dels escaladors des de l’ascensió, el 1922, de Lluís Estasen. Ara, el refugi de la Jaça dels Prats porta el nom de l’intrèpid iniciador i molts pugen per alguna de les nombroses vies d’escalada.
Castell de Gósol Museu de Gósol amb la sala etnològica i la sala Picasso Vistes i poble de Gisclareny Sant Martí del Puig L’Adou del Bastareny
De Gósol surt el GR 107-2 direcció a Tuixén i hi arriba el GR 150, per tant cal tenir clar el sender que se segueix. Quan s’arriba al Collell hi ha la possibilitat, tot seguint un sender local (marques verdes i blanques), de baixar al Santuari de Gressolet on també hi ha un refugi. D’allà es pot retornar al camí direcció Bagà anant cap al Coll de la Balma. Abans d’arribar a Bagà, trobem un PR 125 que va als Empedrats i que permet pujar directament cap al refugi de St. Jordi (direcció Bellver de Cerdanya) per aquells que no vulguin passar pel poble de Bagà.
El cavall de Mérens, el “príncep negre”, és un símbol de l’Arieja. Cap a la dècada dels seixanta del segle passat va estar a punt de desaparèixer, però ara viu un moment d’expansió. Mentre han anat minvant els caps de bestiar d’altres espècies ramaderes a l’Arieja, el cavall de Mérens és present a tot el món. Un propietari il·lustre és el primer ministre anglès Tony Blair. A Catalunya hi ha una societat dedicada a aquesta raça, l’Associació Catalana de Cavalls de Raça Ariegesa. El cavall de Mérens és un poni noble, bonifaci, tranquil, tímid, valent, mans i resistent a les inclemències del clima i del terreny. Bon col·laborador en altres temps de pagesos, venedors ambulants i contrabandistes, ara és ideal per les rutes de muntanya de certa dificultat. Escalador, transita amb pas segur pels terrenys relliscosos, nevats o gelats. També se’l fa servir a les escoles d’equitació i per hidroteràpia. A la Bastide-de-Sérou s’ha obert el Centre Nacional del Cavall de Mérens, dedicat a la seva reproducció i promoció. A Bouvan li dediquen un concurs nacional el mes d’agost.
Església de Merenç-de-las-Vals Maison des Loups. Museu dedicat als llops. Parc Natural d’Orlú
El talc, principal indústria extractiva de l’Arieja Havent-se clausurat la majoria de mines i canteres de la zona, el talc de Luzenac, que s’extreu a cel obert al massís Tabe, a 1.800 metres d’altitud, constitueix la principal riquesa minera de l’Arieja. Aquesta explotació es va iniciar a mitjan segle XIX i hom calcula que hi ha reserves per fins d’aquí a cent anys. Actualment se’n treuen més de 430.000 tones anuals. La matèria primera s’extreu de maig a octubre, essent transportada a la planta de trituració i tractament de Luzenac, una mica més amunt d’Ax les Thermes. En aquesta indústria hi treballen actualment tres-cents obrers permanents i, els mesos d’extracció, més d’un centenar de temporers.
Les 18 varietats de talc s’empren en la composició de productes tan diversos com la papereria, la pintura, els plàstics, els cosmètics o els alimentaris. El grup Talc de Luzenac és el primer productor mundial d’aquest mineral, amb filials a Europa, Amèrica i Austràlia.
Basin de Ladres. Termes de Ladres. Ax-les-Thermes Castell de Montaillou
A Orgeix no hi ha lloc ni per comprar menjar ni per dormir, cal anar a Orlú (2 km) o a Ax-les-Thermes (3 km).
Els muflons, avantpassats de les ovelles Pujant cap el Pimorent pot aparèixer en qualsevol revolt algun mufló (Ovis musimon). Els muflons foren introduïts l’any 1957 pels francesos a la zona del Carlit, a partir d’animals procedents de Còrsega. Actualment, nombrosos ramats pasturen tot el massís, la vall del Querol i la zona del Pimorent. Estudis recents demostren la competència dels muflons amb els isards, a qui desplacen cap a zones menys favorables per viure. Tot i així, és tota una experiència creuar-se amb un d’aquests animals i admirar el seu port i agilitat en la marxa per la muntanya.
L’Hospitalet prop d’Andorra Els viatgers que transitaven entre les valls de l’Arieja i del Querol havien de creuar el coll del Pimorent a 1.920 metres d’alçada, on les condicions climatològiques, sobretot a l’hivern, feien difícil el pas. Per això, durant la segona meitat del segle XV, el rei francès Lluís XI, va manar construir una Hospitalitat, on els viatgers es poguessin refugiar i rebre les atencions necessàries. A l’entorn de l’Hospitalet prop d’Andorra es van anar agrupant diverses cases, que van donar lloc a la petita població actual.
Castell de Foix
La ciutat de la calma La Solsona actual va néixer a l’entorn del castell i del monestir. Un dels edificis més emblemàtics de Solsona és la catedral, d’estil gòtic, on es venera la imatge de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat. Tot el nucli antic ofereix un atractiu especial. Cal destacar la plaça Sant Joan on s’hi troba una font del segle XV amb una capella al damunt. A Solsona s'hi fabriquen ganivets d'una qualitat i característiques úniques i es pot visitar el Museu del Ganivet i Eines de Tall. El folklore de Solsona destaca per la seva majestuositat. Els balls dels gegants, dels cavallets, de l’àliga, del drac, de la mulassa o el ball de bastons, s’han mantingut amb la mateixa essència del segle XVII. Els trabucaires són també un element característic del folklore solsoní.El carnaval, considerat d’interès nacional, destaca per ser diferent a tots, doncs les disfresses han estat substituïdes per bates de colors; els gegants bojos i la penjada del ruc són elements insustituibles en el Carnaval de Solsona. No podem deixar de banda la gastronomia basada en excel·lents productes autòctons. A la tardor el producte estrella és el bolet.
Nucli antic de Solsona Catedral de Solsona Museu Diocesà i Comarcal de Solsona Església de Timoneda (Lladurs) Restes del castell d’Odèn Església de Santa Cecília d’Odèn Coll de Jou
A Solsona hi trobareu botigues, Centre Sanitari, farmàcies, Oficina de Turisme, autobusos, allotjament, etc.. Aquest tram és bastant llarg, cal que porteu aigua i menjar. Des de Solsona iniciareu el tram seguint el GR 7, que uneix les localitats de Solsona amb Sant Llorenç de Morunys, però aviat l’haureu de deixar per continuar direcció Timoneda (Lladurs) i Odèn; des d’on seguireu el mateix recorregut del GR 1 fins a Sant Llorenç de Morunys, passant per Canalda i pel Coll de Jou, on hi trobareu una font d’aigua potable.
Allà on neix el riu Cardener Sant Llorenç de Morunys és una població nascuda a redós de l’antic monestir, documentat al segle IX. Ara, és un centre d’estiueig, que també es beneficia de la proximitat amb l’estació d’esquí del Port de Comte. Té una gran anomenada pels embotits i els bolets. El monestir conserva la capella barroca de la Mare de Déu dels Colls i un orgue amb què, a l’estiu, es fan concerts. Prop de Sant Llorenç de Morunys hi ha el Santuari de Lord, sobre la mola del mateix nom. En el darrer tram s’hi accedeix a peu per unes escales i, una vegada a dalt, es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de la vall. El Cardener neix a poca distància del poble de la Coma i la Pedra, en un paratge natural on hi trobareu una àrea de lleure. En el curs del riu Cardener, sota l’església de La Pedra, es troba la font Puda, coneguda pels seus beneficis curatius; el riu segueix el seu curs i, passat Sant Llorenç de Morunys, es forma l’embassament de la Llosa del Cavall i més avall el de Sant Ponç. La Coma i la Pedra és conegut per l’estació d’esquí del Port del Comte i les Fonts del Cardener, però no deixeu de fer una passejada pel seu nucli antic.
Altar barroc dels Colls i claustre a l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys. Ermita de Santa Creu dels Ollers Font Puda (La Pedra) Església del Roser (La Pedra) Poble de La Coma Fonts del Cardener - Àrea de lleure (La Coma) Coll de Port
A Sant Llorenç de Morunys hi trobareu allotjament, un punt d’informació, botigues, un dispensari mèdic i una farmàcia, d’entre d’altres serveis. Tant a la font Puda com a les Fonts del Cardener hi trobareu aigua potable. A la font Puda, a l’estiu, us hi podeu referescar. Al poble de La Coma hi trobareu botigues i altres serveis. A l’hivern podeu trobar neu a Coll de Port.
• Consell Regulador del Camí dels Bons Homes • Centre d’Interpretació Parc Natural del Cadí-Moixeró • Oficina d’Informació Turística del Berguedà • Oficina d’Informació Turística de la Cerdanya • Oficina d’Informació Turística de l’Alt Urgell • Oficina d’Informació Turística del Solsonès • Oficina d’Informació Turística de Berga • Centre de Muntanya de Gósol • Oficina d’Informació Turística Bellver de Cerdanya • Oficina d’Informació Turística de Puigcerdà • Oficina d’Informació Turística de Vallées d’Ax • Oficina d’Informació Turística de Montsegur • Sentiers Transfrontaliers Pyreneens