Saber viure el moment.

Sortir a caminar et pot portar a més d’un lloc a la vegada. Pot ser que les teves pases estiguin anant en una direcció i la teva ment hagi viatjat a molts quilòmetres de distancia d’on et trobes en aquell moment. Estic molt d’acord amb que la nostra condició humana passi per aquesta dispersió i ho trobo lògic, donat que, d’igual manera que sortim a estirar les cames, també hem de permetre que sigui la nostra ment la que surti a “estirar les neurones”.

El que resulta realment fascinant, és quan cos i ment es troben en un punt en concret, perquè resulta que aquesta condició no es dóna sovint, però és la millor circumstància per gaudir d’un dels petits plaers de la vida: “viure el moment”.

El poble abandonat de Peguera

Peguera no és precisament el nom que li donem a aquest fet, però si és el nom que vaig escollir per enregistrar en el meu cap, el meu últim moment viscut. No és casualitat, però resulta que em trobava fent un tros del Camí dels Bons Homes, quan cos i ment, es van trobar per última vegada.

El primer que vaig veure va ser un enorme roc enmig d’una planícia. Una zona prou maca per sí mateixa, amb una vessant plena de vegetació a mà esquerra, on pasturaven les vaques separades per grans marques al terra fruit del pas de torrents i pluges. Aquest conjunt, ja va ser suficient motiu com per treure el mòbil per enquadrar i immortalitzar aquell instant, no fos cas que les vaques decidissin marxar al veurem per allà.

Aquell moment, només havia sigut l’avantsala de trobar-me per primera vegada amb el poble abandonat de Peguera. Tot una seguit de 10 cases, la gran majoria en runes, que s’enfilaven turó amunt fins a tocar del gran roc, on antigament, i això ho vaig descobrir dies després, va existir el Castell de Peguera. Aquell conjunt de troballes va culminar amb la presència de les restes del cementiri del poble que, segons diu la placa commemorativa, havia quedat allà en record a tots els “difunts de Peguera”.

Per mi, aquest moment ja forma part de la galeria d’imatges, no només del meu mòbil, si no del meu record, i el vostre? Quan va ser l’última vegada que vau viure “el moment”?

Fins aviat Bons Homes i Bones Dones.