Directori de serveis

Directori de serveis

Gósol

Aquesta població  surt reiteradament al·ludida en documents i actes de processos inquisitius contra el catarisme. El 1250 Gósol consta en diversos atestats de l’arxiu episcopal de la Seu d’Urgell com a “lloc de càtars”, un focus “herètic”, un veritable enclavament càtar relacionat amb Josa i Castellbò però, també, amb Tarascon d’Arièja i altres llocs d’Occitània. El 1256, Galceran de Pinós es veu obligat a intercedir prop de l’arquebisbat de Tarragona a favor d’alguns dels seus vassalls de Gósol encausats per catarisme.

Aquest mateix any, l’inquisidor Pere de Tenes i el bisbe d’Urgell entren a la baronia de Josa amb una companyia armada. Al seu castell, ara totalment en ruïnes, hi havia oficiat el diaca càtar Pere de Corona amb l’assistència sovintejada del senyor de Josa, Ramon de Josa, i part de la noblesa local. Arran d’aquesta intromissió es va reobrir el procés inquisitiu contra Ramon de Josa, ja mort, les despulles del qual foren exhumades i allunyades del cementiri catòlic.

A Gósol s’hi poden contemplar restes de l’antic poblat medieval i del castell que el coronava (s. XI) i un petit museu explicatiu de la vida rural i de l’estada al poble a principis del segle passat (any 1906) del pintor universal Pablo Picasso. A la plaça Major hi ha l'escultura de la Dona dels Pans de Picasso i a l'entrada del poble, venint de Saldes, s’hi pot veure el monument als Segadors.

A l'antic poble, ara enrunat, destaca la torre del castell, de planta rectangular, que es pot visitar. Documentat el s. XI i situat sobre un tossal, el castell dominava un dels passos entre la Catalunya central, l'Alt Urgell i la Cerdanya pels camins que coronaven la serra del Cadí.

Gósol ofereix altres atractius, com el passeig pels seus carrers empedrats i drets, o la visita de la Sala  Picasso, on s'explica l'estada del pintor en aquesta població l'estiu de 1906 -i s'exposen reproduccions de les obres que va realitzar en aquest període i notes manuscrites de l'artista.

Població

Gósol