A peu / Descripció de les etapes
Molí del Salt, Lles de Cedanya, GR107
Desplaçant el punter a través del l'àrea de color del gràfic de desnivell veuràs la corresponent ubicació en el mapa superior. Si fas clic en qualsevol dels marges de la corba, obtindràs l'altitud exacta.
Desnivell pujada
1150
Desnivell baixada
1250
Distància
23,5 km
Duració
6h 30min
Descripció
Observacions
L'inici proposat de l’etapa és a Viliella, on hi ha l'allotjament rural Molí del Salt amb la possibilitat d'encarregar prèviament la mitja pensió ( sopar i l'esmorzar).
A la Vall de la Llosa, el GR 107 es creua amb el GR 11 i el GR 7. Cal parar atenció per no desviar-se.
A la Portella Blanca, els mesos d’hivern, aproximadament de novembre a maig, hi pot haver neu. Cal consultar l’estat del tram i anar preparats.
Descripció
0,0 Km (1.567m) Viliella. Des de l’església de Sant Sebastià, no cal baixar de nou al Vilar (tot i que és una opció), sinó que la proposta és seguir fins a l’inici del corriol per on es pujà en l’etapa anterior, però no seguir-lo sinó continuar pel que marxa cap al Nord direcció el Salt del Molí; un camí agradable que estalviarà una mica de desnivell i distància.
1,4 Km (1.500 m) 19 min. Enllaç GR. Un cop s’enllaça amb el GR 107, cal seguir-lo cap al Nord.
1,6 Km (1.493 m), 22 min. Salt del Molí. Abans de creuar de nou el riu per una passera, si es vol, es pot seguint el corriol a l’esquerra per acostar-se bonic Salt del Molí.
Un cop creuat el riu per la passera, en uns 5 minuts el corriol desemboca en una pista que segueix el curs del riu ara pel marge esquerra, i que caldrà seguir fins que s’acaba, al prat Xiuxirà.
2,7 Km (1.576 m), 42 min. Borda del Gasconet. Petita borda que queda a l’esquerra. A partir d’aquí la pista deixa el fons de la vall i va pujant a estones més pronunciadament i en altres més planera pel marge est del riu.
3,1 Km (1.611 m), 50 min. Bifurcació. Cal seguir per la pista a la dreta. La de l’esquerra ve de Cal Jan de la Llosa que es pot veure des d’aquesta cruïlla, un dels antics masos importants de la vall. Més amunt es poden veure les runes d’una antiga fortificació.
4,4 Km (1.740 m), 1 h 15 min. Barraca de la Farga. Una altra edificació que mostra com la vida en aquesta vall antigament era més concorreguda, en aquest cas una barraca de pedra seca encara força ben conservada.
Poc després el camí s’enllaça per ponent amb el GR 11.10.
Més amunt a l’est es troben les restes de les parets d’una de les grans pletes on es guardava el bestiar, la Pleta del Prat de la Farga. Com el seu nom indica, més a prop del riu, ja apartat del camí, s’hi troben les restes de l’antiga Farga que aprofitava les aigües del riu.
A partir d’aquí el paisatge va canviant ràpidament prenent una fesomia alpina.
7,7 Km (1.982 m), 2h 15 min. Pontet del Riu de la Llosa. Es passa a l’altra banda del riu de la Llosa per un pont. El paisatge ha canviat radicalment i s’és ja en ple ambient d’alta muntanya.
En 5 minuts s’arriba al Prat Xiuxirà, on s’acaba la pista i comença un també agradable camí, tancat dins la vegetació, en alguns trams.
9,2 Km (2.060 m), 2 h 43 min Riu de Vallcivera. Cal creuar el riu. Aquí cal anar alerta amb les marques de GR, ja que s’enllaça uns metres amb el GR 11, i cal no confondre’s de direcció. Aquest s’enfila seguint el Riu de Vallcivera cap a ponent.
En pocs metres s’arriba al prat que acull la Cabana dels Esparvers, una cabana de pastors de pedra seca ben conservada i integrada en el paisatge, que pot ser refugi en cas de mal temps.
Aquest és un lloc clau, on s’ajunten diversos rius: a ponent com hem dit el Vallcivera que s’ha creuat i al qual se li acabava d’unir el Montmalús, i del nord ve el riu d’Engaït que ressegueix el camí que cal seguir per enfilar-se a la Portella Blanca.
Poc després de la cabana, cal deixar el GR 11. Aquest s’enfila cap a l’est cap a la Portella d’Engorgs.
El camí que cal seguir és el que va pujant suaument però de manera constant per la vall d’Engaït i mantenint, de moment, el riuet a mà dreta.
11 Km (2.209 m), 3 h 14 min. Es passa a l’altra banda del riu d’Engaït. El camí continua dirigint-se al nord-est.
11,9 Km (2.306 m) , 3 h 32 min. Marrades. El sender comença la pujada final descrivint llaçades i ziga-zagues per guanyar altitud fins al coll de la Portella Blanca, ben visible a l’est d’aquest punt, a mà dreta segons la direcció que es duia fins ara. Durant una estona, fins passada la Portella Blanca, s’és en terra andorrana.
13,5 Km (2.515 m), 4 h 10 min. Uns 300 m després d’enllaçar amb el GR7 que ve de ponent, s’arriba al Coll de la Portella Blanca. És el punt més alt -el sostre- del Camí dels Bons Homes. Una gran fita indica el límit entre Andorra, França i Catalunya.
La vista des del Coll és esplèndida, pel cantó del departament de l’Ariege o la Cerdanya Nord, es pot veure l’àmplia vall de Campcardós que desemboca a Porta, i s’estén en direcció a llevant presidida pels altius cims del Puigpedrós, 2.914 m, Roc Colom, 2.686 m, i Peiraforca, 2.647 m.
El coll és just sota del Pic d’Envalira, de 2.825 m, al vessant nord del qual hi ha l’estació d’esquí del Pas de la Casa.
Cap al sud es pot gaudir de les vistes de la Vall de la Llosa, que s’ha remuntat.
Un cop meravellats amb les vistes, es baixa en direcció est.
El camí va a cercar el fons de la vall per un terreny franc. Per sortejar els estanys Gros i Petit -pràcticament plens ja de material d’al·luvió-, el camí passa a l’altra banda del curs de l’aigua per retornar, al cap de poc, a l’altre costat.
18,9 Km (1.951 m), 5 h 27 min. En una zona on s’observen les parets de les antigues pletes, es pot veure la cabana de Campcardós, que pot ser aixopluc en cas de necessitat.
Es continua baixant mantenint sempre el riu a mà dreta, un riu cada cop més cabalós i brogent que, més avall, forma petites cascades.
23 Km (1.513m), 6 h 30 min. Porta. Final de l’etapa i final de les etapes catalanes del Camí dels Bons Homes. A partir d’aquí, el recorregut salta el port de Pimorent i s’endinsa en terres occitanes per arribar en quatre dies a Montsegur passant per Mérens-les-Vals, Ax-les-Thermes, Orlu, Montaillou i Comus.
La línia de tren -l’estació és a tocar del poble- pot servir d’enllaç amb la Tor de Querol i Puigcerdà.
.
VEURE TOT
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
AMB EL SUPORT DE