Creuant els Pirineus seguint els passos dels càtars

Cap a les 17h del dia més llarg de l'any, les fidels ratlles blanques i vermelles que feia onze dies que seguiem, van acabar prop del Santuari de Queralt. La plaça estava deserta i les vistes eren totes nostres, i com edificis en miniatura sobre un tauler, el poble de Berga es va desplegar sota nostre. Uns 3 km més ens van separar de la dutxa i el menjar, i amb les cames adolorides i el cor pesat, vam baixar a la ciutat. Caminar va dominar els onze dies anteriors, i la vida era senzilla però molt satisfactòria al camí 

Els nostres amics catalans van assenyalar que el Santuari de Queralt a sobre de Berga no era el punt d'arribada sinó l'inici del camí dels Bons Homes (GR107), però a mesura que segueix la ruta que es creu que van fer els càtars que fugien de França el dia 13 i Segles XIV, ens va semblar bé que vam començar la caminada des de Foix.

Vam pujar a les restes del Château de Roquefixade, vam passejar entre les ruïnes del Château de Montségur i vam caminar per pobles tranquils. Però en poc temps estàvem pujant pels vessants dels Pirineus i el setè dia vam arribar a Portella Blanca, on es troben França, Andora i Espanya. Baixant del coll, vam trobar una roca al costat del torrent corrent i vam dinar de pícnic amb millors vistes que les que qualsevol restaurant elegant podria oferir mai. Vam creuar rierols de muntanya, vam veure un parell d'isards pirinencs navegar hàbilment pel fort pendent i vam veure unes marmotes juganeres.

Vam passejar pels estrets carrers empedrats de Bellver de Cerdanya i Baga i vam creuar la serra del Cadí Moixeró amb unes vistes magnífiques del Pedraforca fins al petit poble de Gósol. La planificació i els preparatius comencen setmanes, si no mesos, abans de qualsevol caminada de llarga distància, però aquest viatge va començar un any abans a Gósol quan vam veure per primera vegada el senyal del GR107 mentre explorava altres senders de la zona.

Després d'algunes investigacions, aviat es va fer evident que hauríem de recórrer el camí dels Bons Homes que uneix pobles i pobles amb història càtara, i quasi exactament un any després de notar per primera vegada els senyals del GR107, ja estàvem de nou a Gósol. Després de visitar les ruïnes als afores del poble, ens vam instal·lar en un bar de la plaça Major, no gaire lluny de l'edifici que albergava una fonda on va passar l'estiu de 1906 Picasso. I després al matí de l'onzè dia vam sortir de Gósol. d'hora i va arribar a Berga a última hora de la tarda.

El nostre viatge no podria haver estat més diferent que el dels càtars, que van creuar els Pirineus des de França fins a Catalunya uns 800 anys abans que nosaltres.

Vam seguir els camins senyalitzats i ens vam mimar amb deliciosos sopars, i els nostres amfitrions van empaquetar un munt de menjar que ens va mantenir tot el dia al camí.

Durant onze dies només ens havíem de centrar a caminar i admirar el paisatge.

Va ser un gran plaer caminar i reunir tota la informació sobre el sender per a la guia de Senderisme al Camí dels Bons Homes, i esperem que els caminants que emprenguin aquest viatge increïble gaudeixin de la ruta tant com nosaltres. Durant la baixada final a Berga, ja sabia que trobaria a faltar el camí, els seus impressionants paisatges, la gent tan amable i aquest menjar increïble.

Et convidem a veure el nostre viatge en aquest del Camí dels Bons Homes: www.youtube.com/watch?v=RcgCqJwtR_0

Salut!  

Nike Werstroh

Ja està a la venda  la Topoguia en anglés editada per Cicerone Press fruit de la feina feta per la Nike i el Jacint, i la pots aconseguir aqui!! 

Text original en anglés

Crossing the Pyrenees in the Cathars’ footsteps

Around 5pm on the longest day of the year, the trusty red and white stripes that we had been following for eleven days came to an end near Santuari de Queralt. The small square was deserted and the views were all ours, and like miniature buildings on a plotting board, the town of Berga unfolded down below us. A further 3km separated us from the shower and food, and with aching legs and a heavy heart, we descended to town. Walking dominated the previous eleven days, and life was simple but satisfying on the trail.

Our Catalan friends pointed out that Santuari de Queralt above Berga was not the finishing point but the start of the Camí dels Bons Homes (GR107) trail, but as it follows the route believed to have been taken by the Cathars fleeing France in the 13th and 14th centuries, it felt right that we started the trek from Foix. We climbed to the remains of Château de Roquefixade, wandered among the ruins Château de Montségur and walked through tranquil hamlets. But before long, we were climbing the slopes of the Pyrenees and on the seventh day, we reached Portella Blanca, where France, Andora, and Spain meet. Descending from the col, we found a rock by the rushing stream and had a picnic lunch with better views than any posh restaurant could ever offer. We crossed mountain streams, watched a pair of Pyrenean chamois skilfully navigate the steep slope, and spotted some playful marmots.

We wandered the narrow cobbled streets of Bellver de Cerdanya and Baga and walked across the Cadí Moixeró range with some great views of Pedraforca to the tiny village of Gósol. The planning and preparations start weeks, if not months, before any long distance trek, but this journey started a year previously in Gósol when we first saw the GR107 trail sign while exploring other trails in the area. After some research, it soon became obvious that we should walk the Camí dels Bons Homes trail that connects towns and villages with Cathar history, and almost exactly a year after we first noticed the GR107 signs, we were back in Gósol.

After visiting the ruins just outside of the village, we settled in a bar in the main square, not far from the building that housed an inn where Picasso spent the summer of 1906. And then in the morning of the eleventh day, we left Gósol early and reached Berga in the late afternoon.

Our journey couldn’t have been more different than the Cathars’, who crossed the Pyrenees from France to Catalonia some 800 years before us. We followed the signposted paths and were spoilt with delicious evening meals, and our hosts packed plenty of food that kept us going all day on the trail. For eleven days, we only had to focus on walking and admiring the landscape.

It was a great pleasure to walk and gather all the information about the trail for the Trekking the Camí dels Bons Homes guidebook, and we hope that walkers who embark on this amazing journey will enjoy the trail as much as we did.

During the final descent to Berga, I had already known that I was going to miss the trail; it’s breathtaking landscape, friendly people, and amazing food.

www.youtube.com/watch?v=RcgCqJwtR_0

Nike Werstroh